Saltar apartados

L'ocupació dels matemàtics espanyols

Informe "Formació i ocupació dels graduats d'ensenyament superior a Espanya" (coordinat per Mora i García Montalvo, 2001)

Els autors d'aquest informe, professors d'Economia, han elaborat un llistat de 42 titulacions oferides per les universitats espanyoles, ordenades segons taxes d'atur creixents entre els graduats quatre anys abans. D'acord amb aquest informe, airejat en EL PAÍS del 5-2-2001, estarien parats el 12'1% dels matemàtics egressats fa quatre anys, situant a Matemàtiques en el lloc 32 del rànquing.

 

El següent article, publicat en EL PAÍS del 30-4-2001, qüestiona la metodologia utilitzada pels autors de l'informe.

 

 

ESTADÍSTIQUES UNIVERSITÀRIES

Miguel Ángel Goberna

 

Costa imaginar un director general d'Agricultura afirmant en el Congrés dels Diputats que "expressar en termes numèrics els fets presents i passats, i combinar després aqueixes breus xifres per a deduir resultats amb el caràcter de precisió i certitud propi de les ciències matemàtiques, és el procediment peculiar de l'Estadística, que constitueix ja un sistema d'investigació, la importància de la qual creix de dia en dia, a mesura que les dades es multipliquen i els mitjans d'observar es perfeccionen (...). Pocs, molt pocs són els coneixements humans que no cal que recórreguen a l’Estadística per al seu desenvolupament progressiu, demanant-li els seus serveis i prenent-la per auxiliar". Amb aqueixa precisió va descriure Benigne Quiroga una ciència llavors quasi desconeguda. 110 anys després, el candidat socialista a la presidència del govern perdia els estreps -i, amb ells, el debat sobre l'Estat de la Nació- davant la rechifla d'una part de l'hemicicle pel seu ús precís de conceptes i termes jurídics, econòmics i estadístics. ¡Quins temps aquests, en els quals el rigor professional suscita la hilaritat! Doncs bé, encara que siga a contra corrent, crec que ja va sent hora de criticar el dèficit de rigor en certs estudis estadístics que poden influir en l'elecció d'universitat i de titulació per part dels futurs universitaris. Un tema que no és frívol, puix que afecta a molts milers de famílies espanyoles cada any i, per afegiment, a tots els centres universitaris.

 

Al novembre de 1999 es van fer públiques les conclusions de l'informe Excel·lència: qualitat de les universitats espanyoles. A partir de 71 variables disponibles en els anuaris de l'INE -cap relacionada amb la satisfacció dels usuaris del servei i en la seua major part irrellevants (com els percentatges de dones entre alumnes i professors) o relatives a la grandària (com el nombre d'alumnes, el de professors i el de titulacions)- s'hauria construït la primera escala de qualitat de les universitats espanyoles. Cap de les ressenyes de l'informe que van caure en les meues mans descrivia la metodologia emprada, i que estaria basada, molt probablement, en la interpretació de la primera component principal com l'índex de qualitat quan seria, en realitat, un índex de grandària. De fet, les 5 primeres universitats de la llista estan situades a Madrid o a Barcelona, i 8 de les 10 últimes són de recent creació. Per descomptat, els autors de l'informe no eren estadístics professionals.

 

Tampoc ho són els coordinadors de l'informe sobre la desocupació dels titulats universitaris del que va adonar el suplement d'educació d'EL PAÍS (5-2-2001), i el major assoliment de la qual és, pel que sembla, una llista de 42 titulacions ordenades segons el nivell d'ocupació estimat per als egressats fa quatre anys. El lector no és informat de les tècniques de mostreig utilitzades ni de les grandàries de les mostres (encara que sí de la seua suma). De poc serveix estimar la taxa d'atur en una titulació si no s'acompanya amb el seu interval de confiança (la mal cridada "forqueta") i del nivell de risc (o probabilitat d'error) assumit. Per exemple, en el cas del col·lectiu que millor conec, el dels matemàtics, i suposant que la mostra corresponent siga representativa i de la grandària mitjana (171 titulats), podríem afirmar, amb una probabilitat d'error del 5% (nivell de risc estàndard en ciències socials), que la taxa real d'atur està entre el 7'2% i el 17%, interval el centre del qual és el 12'1% que valora informe i que situa Matemàtiques en el lloc 32 de la llista. En ser les mostres tan xicotetes, els intervals -amb longituds de l'ordre de 10 punts percentuals- se solapen a dotzenes.¿Quin sentit té llavors una ordenació en la qual la diferència entre titulacions consecutives és d'unes poques desenes? Majors encara són els meus dubtes sobre la representativitat de la mostra. Vegem alguns indicis que les sustenten.

 

La Memòria del Consell Econòmic i Social de 1997 revelava que "els titulats en Matemàtiques i en Empresarials són els que menys tarden a trobar ocupació". D'altra banda, segons la recent Guia de les empreses que Ofereixen ocupació 2000, publicada per la Fundació Universitat-Empresa, Matemàtiques (amb un 13%) és la novena titulació més demandada per les 500 empreses enquestades durant el primer trimestre de 2000, només precedida per Empresarials (31%), Enginyeria Superior Industrial (26%), Econòmiques (25%), Enginyeria Superior en Telecomunicacions (23%), Màrqueting (16%), Enginyeria Tècnica en Informàtica (15%), Informàtica (15%) i Enginyeria Superior en Informàtica (13%). I el lloc milloraria si es prenguera com a criteri d'ordenació la demanda relativa, en haver-hi menys titulats en Matemàtiques que en la majoria de les disciplines anteriors. De fet, en la columna contigua a l'article esmentat llegim que "els especialistes dels centres d'orientació professional per a estudiants de les universitats són unànimes a l'hora d'assenyalar quina és la diana actual de l'ocupació: les noves tecnologies. L'auge de la informàtica i les telecomunicacions s'ha estès en els últims anys a un altre tipus de carreres adjacents com a Física, Matemàtiques o Enginyeria Electrònica". Així, una sola empresa del sector, Newknow, porta contractats a més de mil matemàtics, segons el seu fundador i president executiu, el també matemàtic Juan Morán. Existint tal demanda, ¿estaran parats entre el 7% i el 17% dels matemàtics per pur capritx? No s'explica d'una altra forma que, segons l'informe, la taxa d'atur en Matemàtiques duplique llargament la d'Estadística doncs, com a membre d'un comitè extern per a l'avaluació d'aquesta titulació en certa universitat, he tingut ocasió d'escoltar repetidament que ningú coneixia a un sol ex alumne que estiguera contractat com a estadístic.

 

Que ningú no s’enganye: la utilització dels programes estadístics comercials no garanteix una bona praxi. Tots eixiríem guanyant si els coordinadors de treballs estadístics aplicats -i no solament en l'àmbit universitari- incorporaren titulats en Estadística als seus equips: les seues conclusions serien més fiables i hi hauria menys estadístics en atur.

 

Departament de Matemàtiques


Universitat d'Alacant
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig
Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 3531

Fax: (+34) 96 590 3531

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464